Correspondències

Fotografía, texte, objecte

Serie de 14 fotografies, 7 textos i un recipient amb flors blanques

Impresió en gelatina de plata sobre paper fotogràfic
Fotografies: 21x29cm Texte: 10.5x29cm
2018-19
Lima

Correspondències, té com a punt de partida una carta adreçada a Carmencita Franco (filla del dictador espanyol Francisco Franco) durant els anys de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), d'una nena de la seva mateixa edat, demanant-li que per favor no afusellés el seu pare al Camp de la Bota. Com era d'esperar-se, la carta mai va arribar i el pare de la nena va ser afusellat.
Les cartes que mai van arribar als seus destins, la correspondència i el procés de missatgeria, el correu i les postals, són els principals conceptes que conformen l'esquelet del projecte Correspondències.
El qual proposa un seguit de cartes i postals de diferents anys que no van ser lliurades als seus destins i que vaig buscar durant el 2018 a les oficines de correu de la ciutat de Lima. I que després
vaig lliurar una per una a les adreces que apareixien a la part posterior del paper; on també (en el moment de deixar la carta a la seva direcció) vaig escriure la meva informació personal (adreça, nom complet i codi postal) per si la persona que rep la carta vol respondre'mi.
D'aquesta manera, el projecte es materialitza a través de la documentació de cadascuna de les entregues que vaig fer de cada carta en les seves direccions. És a dir, catorze fotografies (dos per direcció) on es veu una porta i la carta postal a terra, al graó de la porta que li pertany.
Finalment, Correspondències, proposa, com a part de la instal·lació final, la incorporació d'un ram de flors blanques dins d'un recipient, que es posaria al costat de la peça el primer dia d'exposició, fins que les flors es marceixin. Posteriorment, serien reemplaçades amb un altre nou ram de flors i així successivament fins a l'últim dia de l'exposició.
Correspondències, recupera un dels sistemes de comunicació més antics de la història, el correu postal i la missatgeria a través de cartes, és un gest de resistència a la pèrdua, a la necessitat de mesurar el temps i "veure" com aquest passa (les flors) a través de nosaltres, i al mateix temps confronta la linealitat de temps i rescata allò que es creia perdut.